Abril, hoy no es invierno + Como antes + Dafne y Pol + It's Still Autum + Te dejo el mar + Umbuzeiro + Voces del silencio

Abril, hoy no es invierno, de Mabel Lozano (2025, Espanya, castellà, 13', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

L'Ángeles Blanco és una advocada que treballa per a una organització que ajuda persones amb paràlisi cerebral. Un dia, rep un missatge al telèfon: SOS. Res més. L'Ángeles respon ràpidament, intentant recopilar més informació, però no hi ha resposta. Després d'uns dies de silenci radiofònic, arriba un altre missatge: de nou, SOS, seguit d'un emoji plorant. Ella sap que algú la necessita a l'altre extrem. Per ajudar, haurà de trobar la manera de contactar-hi. 

Como antes, d'Alberto Gross Molo (2024, Espanya, castellà, 13', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

L'Hèctor celebra el seu primer aniversari després del divorci dels seus pares. Tot i que vol continuar la tradició de menjar pizza tots junts, els seus pares han dividit el dia per la meitat i cadascun ha planejat celebrar-ho pel seu compte. Cap dels dos sembla fer realitat els desitjos del seu fill, que sent que està enmig d'una guerra que no hauria de ser seva.

Dafne y Pol, de Sergio Checa (2026, Espanya, castellà, 17', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

La Dafne i la Clara són dues companyes de classe d'institut que pateixen assetjament escolar per la seva sexualitat. La Clara intenta plantar cara a les crítiques homòfobes dels seus companys normalitzant la seva relació amb la Dafne. Tanmateix, l'assetjament escolar no s'atura.

It's Still Autum, de Farzaneh Fathi (2025, Suècia, persa, 20', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

Inspirat en el moviment MeToo a l'Iran, aquest relat neix de les múltiples denúncies d'assetjament, agressió i violació compartides per dones a les xarxes socials. Després d'analitzar desenes de testimonis sovint marcats pel tabú i la censura, la història se centra en un cas colpidor que trenca el silenci per exposar una realitat universal: un testimoni cru i sense filtres que reflecteix la vivència i el dolor de totes elles.

Te dejo el mar, d'Alfredo Andreu Ríos (2025, Espanya, castellà, 13', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

La Berta ha sol·licitat legalment l'eutanàsia, però el procés ja s'ha endarrerit cent dies. Ara, s'enfronta a una cirurgia rutinària i, a causa d'una cadena d'absències mèdiques, la cirurgiana assignada per operar-la resulta ser la seva pròpia germana, la Carmen.

Umbuzeiro, d'Emílio Ribeiro (2026, Brasil, portuguès, 15', VOSC)

Umbuzeiro (L'arbre de l'Umbú) segueix una dona gran marcada per un passat violent, que viu en una vella mansió, sumida en deliris. Al costat del seu fill, el professor Elias, el seu dolor alimenta misteris, revelant les cicatrius de la violència contra la dona.

Voces del silencio, de Julio Mazarico  (2024, Espanya, castellà, 20', VOSC - Subtítols adaptats per a persones amb dificultats auditives)

Un abordatge de la tragèdia del suïcidi —la principal causa de mort no natural a Espanya— a través del retrat íntim de quatre persones que comparteixen la seva reflexió personal. Davant unes xifres esgarrifoses i el tabú social que n'dificulta la prevenció, aquest curtmetratge documental crea un espai lliure de prejudicis per donar veu a un drama humà que s'emporta 800.000 vides a l'any al món: una cada 40 segons.