La pel·lícula més cinematogràfica

«Recordo aquelles sessions dominicals als cinemes del meu poble, a la fi dels anys 50, quan la projecció de sobte s'interrompia per fallada en l'arrossegament de la pel·lícula i el fotograma es cremava amb el consegüent disgust i rebequeria del públic. El projeccionista, avisat, apagava el llum la potència calorífica del qual originava la combustió en directe dels fatídics fotogrames. Llavors jo no era conscient de la transcendència d'aquells fortuïts accidents, en els quals es detenia la història, es congelava l'acció i, per segons, se'ns mostrava en ebullició l'essència matèrica de la pel·lícula en la seva mínima unitat expressiva dins del pla: el fotograma. De sobte, un frame/fotograma, per aleatori accident, protagonitzava una imprevisible micro-pel·lícula que, com vaig saber anys després, ja a Barcelona, havien suscitat l'entusiasme poètic de l'artista i poeta català Joan Brossa.» —Julián Álvarez

Joe Louis. Oda d’èn Joan Brossa a Joe Louis (1987, 6’, VO català i castellà)
Durant la realització d'una sèrie d'obres sobre la boxa entre 1986 i 1989, l'autor va descobrir l'oda que Joan Brossa va dedicar al boxador Joe Louis després de la seva retirada en 1948. Fascinat per l'interès de Brossa en les aberracions cinematogràfiques, el va convidar a una projecció en els laboratoris Fotofilm de Barcelona per a entrevistar-lo i mostrar-li un reportatge del NO-DO sobre el campió. Durant la sessió, diversos fotogrames de la còpia original en 35 mm van ser deliberadament cremats i incorporats posteriorment al vídeo Joe Louis.

Frame, o la rueda de la fortuna (1989, 6’, VO català i castellà)
Projecte d'animació experimental construït a partir de la crema de fotogrames descartats del curtmetratge Imágenes de un bombardeo (1984). El curtmetratge combina símbols polítics, religiosos, ecològics i esportius en una estructura inspirada en les màquines escurabutxaques, reflexionant sobre les formes en què la humanitat organitza i projecta els seus imaginaris col·lectius. L'obra està dedicada al cinema analògic, al vídeo digital i a l'històric any 1989.

Trébol, cine y sopas de congrio (2011, 28’, VO català i castellà)
En 2011, l'autor descobreix que un antic projeccionista dels cinemes on va viure les seves primeres experiències cinematogràfiques conserva i restaura una extensa col·lecció de projectors de cinema. A partir d'aquesta troballa realitza aquest retrat documental i, amb l'ajuda de Miguel Pérez “Trébol” i un antic projector OSSA de 35 mm, porta finalment a cap la crema de fotogrames que portava temps imaginant.

La pel·lícula més cinematogràfica (2012, 8’, VO català i castellà)
«Totes les pel·lícules són per definició cinematogràfiques, però unes ho són més que unes altres. Un homenatge a les pel·lícules que antany ens van sorprendre amb aquells interruptus cinematogràfics que formaven part indesitjable, però freqüent, de les sessions dobles als cinemes de barri, i dels pobles en particular.» — Julián Álvarez