Las callampas + Cien niños esperando un tren
El programa
Las callampas, de Rafael C. Sánchez (1957, Xile, 19', castellà, VO)
El 26 d'octubre de 1957, un incendi nocturn transforma en enderrocs les cases de més de 30.000 habitants d'una població callampa, a la vora del Zanjón de la Aguada, a la ciutat de Santiago. Els habitatges cremats sumin als adults i els nens en un estat de desesperació. Entre el fang i la misèria, es pregunten: “Valdrà la pena aixecar això una altra vegada?”.
Copia cortesia de l'Arxiu Fílmic de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.
Cien niños esperando un tren, d'Ignacio Agüero (1988, Xile, 56', castellà, VOSF)
En una població marginal de Santiago, la professora Alicia Vega realitza un Taller de Cinema per a nens durant 20 dissabtes. Els nens, que mai han anat al cinema i escassament coneixen el centre de la ciutat, viuen una experiència inoblidable, on construeixen els elements que van portar a la invenció del cinema, com el zootropo, el taumàtrop. També aprenen el travelling amb un carro i realitzen una pel·lícula dibuixant fotogrames de paper. A través del taller es coneix la realitat d'aquests nens, que malgrat la seva situació de pobresa són capaces de viure amb alegria.
La sessió es completa amb la projecció d'una selecció de dibuixos realitzats pels nens i nenes participants del Taller de Cinema per a nens impartit per Alicia Vega i una breu entrevista a la professora i investigadora.
El gest de mirar: Homenatge a Alicia Vega
El Zumzeig presenta un homenatge a una de les figures fonamentals de l'educació cinematogràfica a Xile: Alicia Vega.
Formada en l'Institut Fílmic de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, va dedicar més de tres dècades a ensenyar apreciació cinematogràfica en diferents institucions, entre elles la Universitat de Xile. La seva mirada crítica i aguda va quedar plasmada en 1979 en Re-visión del cine chileno, un llibre que va obrir noves lectures sobre la història del cinema nacional.
En 1980 va impulsar el CineForo Escolar des de l'Oficina Nacional de Cinema, experiència que va permetre a milers d'estudiants descobrir la potència del llenguatge audiovisual. A mitjan anys vuitanta va posar en marxa el Taller de Cinema per a Nens, un projecte que durant trenta anys va portar el cinema a comunitats en situació de pobresa, treballant amb 6.482 nenes i nens mitjançant una metodologia que unia creativitat, joc i desenvolupament comunitari.
La seva labor l'ha convertit en una referent internacional i li ha significat múltiples reconeixements. En el llibre Taller de Cine para niños va deixar registre detallat de la seva experiència pedagògica. Entre 2017 i 2019 va rebre diversos homenatges i es va organitzar una exposició itinerant amb els arxius acumulats durant tres dècades de treball, avui resguardats per la Fundació Cultural Alicia Vega.
Col·laboradors
