Monday Night Tales: Narrativas Palestinas V

A mesura que ens endinsem en la veu fílmica de Razan, ens veiem atrets cada vegada més per la materialitat de la seva obra, una mescla intricada de matèria fílmica que transcendeix la pantalla mateixa, portant-nos no sols a la imatgeria visual, sinó al mateix cor de l'arxiu. Les seves pel·lícules conviden a un viatge literal i figurat a través del temps, utilitzant eines com Google Maps i el mapatge d'imatges per a tendir un pont entre el present i el passat. Aquests dispositius tecnològics es converteixen en portals cap a una història oblidada, on allò personal i allò col·lectiu, allò individual i allò polític, convergeixen.

Razan Alsalah, artista palestina i educadora radicada en Tiotiake/Montreal, aborda la creació cinematogràfica com una exploració de l'estètica material de la desaparició i la reaparició: dels cossos, històries i narratives indígenes que han estat esborrades o distorsionades per les forces colonials. Les seves pel·lícules funcionen com a incursions fantasmals en la imatge colonial, interrompent les fronteres i els murs construïts per a separar-nos de la terra i de la nostra memòria col·lectiva. A través de la manipulació del so i les imatges, infiltra aquestes fronteres, creant moments de ruptura i tensió que es filtren en el present.

Razan veu el seu procés creatiu com un cercle constant i evolutiu de relacions entre artistes, amics, familiars, tecnologia, imatges, plantes, objectes, sons i allò desconegut. Aquestes interconnexions formen una xarxa intricada que proporciona diferents punts d'entrada i sortida, oferint reflexos d'altres realitats on la lògica del colonialisme ja no té cabuda. En aquest espai, la història, la identitat i la resistència es coagulen, i a través de la lent de Razan, comencem a veure un món que, en molts aspectes, espera ser reimaginat.

*El 50% de la recaptació de la sessió, la part corresponent al Zumzeig, seran donats per la cooperativa al fons solidari de Amb Palestina

Your Father was Born 100 Years Old, and So was the Nakba (2018, 7’, VOSE)

Ressona una veu fantasmal: la veu incorpòria i imaginària de l'àvia del cineasta, una refugiada palestina al Líban que mai va poder tornar a la seva ciutat natal. Les seves paraules apareixen en les imatges de Haifa de Google Street View, l'únic mitjà que podria haver tingut per a visitar la seva llar perduda. Però 50 anys després de la “gran catàstrofe”, els carrers ja no són recognoscibles. L'ànima de l'anciana vaga en va pel ciberespai a la recerca de la seva casa, probablement demolida després de la Nakba, i del seu fill Ameen, imaginat com un nen d'una altra època. Sobre les imatges, que es distorsionen i pixelen a mesura que la connexió a Internet s'interromp, se superposen imatges del trauma de la reubicació forçada. Razan AlSalah rendeix un esquinçador homenatge a la primera generació de refugiats.

A Stone’s Throw (2024, 40’, àrab i anglès, VOSE)

Amine, un ancià palestí, és exiliat dues vegades, de la terra i del treball, de Haifa a Beirut i a una plataforma petroliera en alta mar del Golf. A Stone's Throw traspassa fronteres per a revelar una proximitat emocional i material entre l'extracció de petroli i mà d'obra a la regió i la colonització sionista de Palestina. La pel·lícula assaja una història de la resistència palestina quan, en 1936, els treballadors petroliers de Haifa van volar un oleoducte de BP.