Narcisa Hirsch: Cine experimental

Sis pel·lícules que recorren diferents etapes de la producció de la cineasta argentina, posant el focus en la vessant més radical del seu cinema experimental, on l’exploració de la imatge, el temps, el ritme i la percepció desafia les convencions narratives i porta el llenguatge cinematogràfic fins als seus propis límits.

A Dios (c. 1984, 26’)

Un home torna de la guerra vençut; torna a casa. És la fi de les batalles i de les ideologies. Segons Susana Balán (terapeuta i escriptora), hi ha tres arquetips del masculí: els herois, joves contestataris que qüestionen el poder dels déus; els déus, que han estat joves i que, en arribar a la maduresa, han pogut continuar sent poderosos; i els homes, que són la majoria, els que no qüestionen la societat ni necessiten dominar-la, sinó que es dediquen a la feina i a la família. Narcisa va afegir a aquests tres arquetips un quart: els alquimistes, els artistes cridats a recrear el món i que, per tant, són marginats; transmutan la matèria i fan visible l’invisible.

La noche bengalí (1980, 6’)

Treball realitzat durant el seminari impartit per Werner Nekes (cineasta experimental alemany) a Buenos Aires el 1980, amb el patrocini de l’Institut Goethe.

Taller (c. 1973, 10’)

Una imatge fixa de la paret del taller de Narcisa Hirsch. Mentre prenen un te, Narcisa descriu a Horacio Maira, primer, el que es veu en aquella paret i, després, el que queda fora de camp. La descripció, en veu en off, recorre tota l’habitació fins a tornar a la paret on havia començat el relat.

Aleph (2005, 1’)

L’Aleph és el punt on es troben el temps diacrònic i el sincrònic, i on la nostra vida pot esdevenir una experiència «de tota una vida o d’un minut». Els instants se succeeixen els uns als altres, però, alhora, cada instant té la profunditat de camp de l’infinit i de l’eternitat. Cada segon representa una etapa de la vida, des del naixement fins a la mort. L’Aleph és el punt que concentra aquestes etapes.

Orfeo y Eurídice (1976, 12’)

Amb la música d’Orfeo ed Euridice, del compositor Christoph Willibald Gluck, es veuen imatges de Rafael Maino i Narcisa Hirsch durant els seus viatges per la Patagònia.

Warnes (1991, 3’)

Documental sobre l’enderroc de l’Alberg Warnes, un edifici que va existir entre 1951 i 1991 a l’avinguda Warnes, al barri de La Paternal, a Buenos Aires.