menu

The Fourth Dimension

Trinh T. Minh-ha
FotogramaFotogramaFotogramaFotogramaFotograma
En la seva primera incursió en el vídeo digital, Minh-ha explora el temps a través dels “rituals” de la nova tecnologia i de la vida quotidiana i l'art en la cultura japonesa. Sessió que forma part de la retrospectiva dedicada a l'estudiosa feminista i descolonialista que acompanya a l'exposició «Vist però no vist» de La Virreina, Centre de La Imatge.

Sinopsi

Un examen incisiu i revelador del Japó a través del seu art, la seva cultura i els seus rituals socials. Com ocorre amb les pel·lícules anteriors de Trinh, la seva obra és un treball de múltiples capes que aborda diverses qüestions entorn del seu tema central: l'experiència del temps, la impossibilitat de realment “veure” i l'impacte del vídeo en la creació d'imatges.

En la seva primera incursió en el vídeo digital, Minh-ha desconstrueix el paper del ritual com a mediador entre el passat i el present. «Mostrats en les seves funcions i manifestacions més esteses —incloent llocs més evidents com festivals, ritus religiosos i representacions teatrals—, els ‘rituals’ impliquen no sols la regularitat en l'estructura de la vida quotidiana, sinó també els agents dinàmics en el món del significat», afirma la cineasta. Amb les seves imatges exuberants, el Japó de Minh-ha s'observa a través d'enquadraments mòbils, amb portes i finestres que es llisquen per a tancar-se, revelant nous paisatges a mesura que bloquegen la llum antiga.

Durada: 87'

Any: 2001

Versió: VOSE

Sobre l'exposició «Vist però no vist»

Cineasta, compositora, poeta, escriptora, crítica de la literatura i docent, Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) és una de les veus més importants del cinema independent de tot el món. Des d’inicis de la dècada dels vuitanta ha dut a terme una obra fílmica i teòrica que es considera fundacional per als plantejaments postcolonials i feministes i que ha desplaçat de manera significativa els límits entre document i ficció: s’enquadra dins la complexa categoria de «cinema etnogràfic experimental».

Després d’emigrar als Estats Units l’any 1970, durant la guerra del Vietnam, a partir del 1977 va impartir classes al Conservatori Nacional de Música i Art Dramàtic de Dakar (Senegal). D’aquesta època daten la publicació African Spaces: Designs for Living in Upper Volta (1985), juntament amb el fotògraf i arquitecte Jean-Paul Bourdier, així com les seves dues primeres peces en 16 mm, Reassemblage (1982) i Naked Spaces - Living Is Round (1985), ambdues produïdes per Bourdier, igual que la resta de la seva filmografia. Des del 1992 fins al 2022, Minh-ha va ensenyar als departaments de Retòrica, i Estudis de Gènere i de la Dona de la Universitat de Berkeley (Califòrnia). 

Fins ara ha fet nou pel·lícules: Surname Viet Given Name Nam (1989), Shoot for the Contents (1991), A Tale of Love (1995), The Fourth Dimension (2001), Night Passage (2004), Forgetting Vietnam (2016) i What About China? (2022), a més de les esmentades anteriorment. 

Entre els seus escrits teoricopoètics destaquen Women, Native, Other (1989), When the Moon Waxes Red (1991), Elsewhere, Within Here (2011) i Lovecidal: Walking with The Disappeared (2016), juntament amb diverses recopilacions d’entrevistes i els guions cinematogràfics de Framer Framed (1992), Cinema Interval (1999), The Digital Film Event (2005) i D-Passage. The Digital Way (2013).

«Vist però no vist» és la primera exposició de Trinh T. Minh-ha a l’Estat espanyol. Es podrà veure del 29.10.2025 a l'01.03.2026 a La Virreina, Centre de La Imatge. 

Comissaris: Manuel Borja-Villel i Valentín Roma

Abonament

Per només 16€ és possible comprar un abonament per 4 pel·lícules del cicle. 

COMPRA L'ABONAMENT →

Col·laboradors

logo La Virreina